-Jo mateix he estat increpat per una policia nacional, quan em dirigia a ella en valencià, en to amenaçant i xulesc de “a mi me hablas en castellano”.

-Vaig ser humiliat i obligat a parlar en castellà en l’empresa on treballava (famosa cadena de supermercats valenciana) davant de les amenaces de clients de posar un full de reclamació si no em dirigia a ells en castellà, increpant-me de manera violenta.

-En molts comerços de Dénia i València he estat víctima de l’enfado dels empleats i del mal servici per dirigir-me a ells en valencià.

-He segut testimoni del rebuig de currículums per la sola causa de haver estat presentats en valencià, amb el consegüent comentari “¿por qué escriben en catalán si estamos en España?”.

-Aquests dos últims anys he estat estudiant a Alacant i puc afirmar que no es respecten els drets dels valencians, ja que el valencià ha desaparegut de eixa universitat ja que tan sols he pogut cursar 2 assignatures en la meua llengua.

-Una empleada d’una famosa cadena de supermercats valencians insulta una professora per parlar-li en valencià. Fou objecte d’insults per part d’una empleada del supermercat per dirigir-se a ella en valencià quan la docent demanà una comanda en llengua vernacla, i la individua en qüestió li contesta, de mala manera, que era una “maleducada” per no adreçar-se a ella en espanyol, “que estamos en España”. Davant aquesta afronta, la mestra presenta una queixa a l’encarregat de l’establiment, qui li manifesta la intenció de donar-li solució a l’assumpte, tot i que l’empleada continuà refermant-se en la seva actitud agressiva i desafiant.

-Un jove de 16 anys, va ser detingut a Xàtiva i portat a comissaria per no portar el DNI i adreçar-se als agents en valencià. La policia demanà la documentació al jove en les proximitats del centre educatiu on estudia, com aquest no portava el DNI va explicar-li-ho als agents en valencià; aquests, segons testimoni del jove, el comminaren a “hablar en cristiano” i, malgrat que el director del centre identificà el xic, aquest va ser registrat i conduït a comissaria, sense permetre que una professora del centre, que també avalava la identitat del xaval, els hi acompanyés.

-Un diputat valencià obligat a parlar castellà en un judici a Castelló

-Un café a Crevillent:

-Un cafè amb llet, per favor.
- ¿Cómo?
- Un cafè amb llet.
- Será un café con leche –posant èmfasi en les paraules “con leche”.
- És el que he dit: un cafè amb llet.
- A mi me habla en español.
- És una ordre?
- A mi me habla en español.
- No, jo parle en valencià.
- No le entiendo y no tengo porque hablar valenciano.
- Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
- Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.
No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la mierda”

(I mentre els alumnes no tenen garantida l’ensenyança en valencià, mentre la Diputació d’Alacant no fa un brot pel valencià, mentre molts docents adscrits a programes en valencià no en tenen ni idea, mentre un ridícul nombre d’alumnes matriculats en centres concertats segueixen programes en valencià, mentre tot això i més passa, el nostre govern emprarà els diners en coses esperpèntiques com donar en anglès assignatures obligatòries… Això sí, què bonic és tot! Celebrarem com cal els 800 anys del naixement del Jaume I i, ironies de la vida, els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià! Vols dir que encara viu?)

JOAN MIQUEL VIDAL MARTÍN

[els parèntesis són nostres]

PRIMERA. FESTES 2009: PER LA MÚSICA EN VALENCIÀ

Com a membre del col·lectiu pedreguer del BLOC voldria expressar la nostra indignació pel tracte donat a la nostra música, més ben dit pel no tracte, ja que l’espai ocupat pels nostres músics ha estat la humiliant xifra del 0%. Si aquest fora un poble de Múrcia que el 100 % de les actuacions foren en Castellà no seria en absolut escandalós, però dóna la casualitat que és Pedreguer, el qual té un 90% d’habitants valencianoparlants. Aleshores està clar que alguna cosa no quadra en aquestes xifres: com pot ser que en un lloc on predomina àmpliament la població valenciana no hi haja la mínima expressió de la música de factura valenciana? Si atenem a la lògica i a la raó açò és un disparat. Alguns poden dir i amb tota raó que la població no demanda aquesta música (la seua pròpia música) més enllà del rock i el folklore (ni això) però nosaltres ens desmarquem de la subjecció de la cultura a les lleis de l’oferta i la demanda com a simple mercaderia, així mateix pensem que si no donem a conèixer el nostres músics mai podrà la gent arribar a apreciar la gran riquesa i varietat de la música valenciana; per tant des del BLOC, per trencar aquest cercle viciós de colonització musical espanyola, anem a fer el possible i l’impossible per donar a conèixer tota la nostra música sense complexos de inferioritat.

SEGONA. LA BATALLA DEL RASTRE

En aquests últims mesos el poble de Pedreguer ha vist com ha estat a punt de desaparèixer del nostre poble una important font d’ingressos, tant per a l’Ajuntament (i per tant el poble) com per a les associacions encarregades del pàrquing, gràcies a la qual cosa aconseguien més recursos, amb els quals millorar la seua funció social i fer per tant d’aquest un poble més just.

Tot açò passava davant la passivitat de l’actual govern, que faltant al seu deure de protegir els interessos del poble, per al qual governa, no feia res per aclarir la situació als venedors, impedint així l’adéu al rastre un diumenge de Juliol.

Davant els dubtes (pel silenci municipal) dels venedors que van preferir quedar-se a Pedreguer i davant d’aquesta actitud del govern conservador i de la complicitat, per inacció del PSOE i Aixa, el Bloc Nacionalista Valencià va traslladar als responsables municipals la necessitat d’informació que tenien els usuaris del rastre i va pressionar decididament per a que els governants baixaren de la parra i es decidiren a informar al tenders (tant els que es van quedar al poble com als que se n’havien anat) de la voluntat de l’ajuntament de permanència del rastre de Pedreguer; si el Bloc s´haguera quedat de braços creuats de ben segur que el rastre al nostre poble seria història.

Vàrem assistir al despotisme i la tirania, vàrem assistir a la posada dels interessos econòmics sobre els del poble, fallant-se per tant a la fidelitat que es mereix Pedreguer i a la tasca social de les associacions, i vam veure com el capitalisme radical, fet carn i ossos, va vendre la seua ànima al paper dels bitllets violetes clavant-li un punyal per l’esquena al nostre poble, ¿a canvi de què? d’intentar fer-se de platí quan ja s’era d’or; ja no més.

Ara comprovem, amb gran satisfacció, que la nostra actuació per protegir els interessos del poble i de la seua gent (que és la feina del govern) ha servit per a que el rastre es mantinga amb els beneficis que comporta per a tots. Encara falta un poc per a que es recupere el nivell de tendes ( abans més de 400, durant aquell diumenge 200, ara més de 300) però estem segurs de que amb un rastre més lliure, amb una gestió més a prop dels interessos municipals, no sols arribarà als nivells que tenia, sinó que els superarà en molt.

TERCERA. LA DEMOCRÀCIA EN PERILL

Normalment els partits conservadors solen recórrer molt sovint al compliment de la legalitat com a pilar fonamental de la democràcia; molt bé, estem d’acord però pareix ser que aquests atacs de legalisme sols els agarren quan veuen en perill els seus interessos. Nosaltres acceptem el compliment de les lleis com a base de la democràcia (sempre que aquestes tinguen l’irrenunciable requisit de ser justes), però pareix que el govern dretà de Pedreguer no ho té massa clar, ja que ha incomplit alguns acords plenaris, els quals són d’obligat compliment, com per exemple pronunciar-se sobre el lloc on el maulets podran realitzar el mural contra l’ocupació espanyola; a més, un altre acord plenari incomplit i que encara és més greu, ja no sols per l’incompliment de les regles, sinó perquè es tracta ni més ni menys que de la tornada del butlletí informatiu de LA SALA, un dels principals mitjans de comunicació entre ajuntament i el poble. Aquest butlletí va ser suprimit per l’actual govern privant al poble d’una ferramenta essencial per informar-se i poder ser crítics amb el governants i des de el BLOC exigim que es torne a editar, ja que és un requisit per al bon funcionament social i democràtic del poble.

Joan Miquel Vidal Martín (bloquer de Pedreguer)

Per què no un Pedreguer més verd?

Està a la vista: Pedreguer està amb una vegetació que deixa molt que desitjar.
Tan costós es aprofitar tot l'espai públic que està totalment arruïnat a molts llocs, que fins i tot està preparat per sembrar?. Amb subvencions o sense, no es poden permetre aquestos fets. Encara avui, la gent recorda amb alegria l´època fa unes dècades, quan Pedreguer estava rodejat a les seves entrades amb moreres, que van ser massacrades quan van aparèixer els cotxes i la gent es matava contra les soques. Avui, es posen barreres i ja no passa. Carreteres verdes i segures. El que hi ha és una falta total de responsabilitat política a l´hora de portar alguna iniciativa per combatre la secor i les poques ombres que es generen al nostre Poble. Damunt, per tindre-ho tot ben acurat, no val cap de dineral i l´entorn s´afavoriria a l'estiu, per la verdor deixant l´hivern caure els fulls per deixar passar el solet. No devem de deixar passar ni un dia més i hem de fer alguna cosa per tal que no siga tot per fer carreteres. 

Pedreguero.

Feixisme baix l'ombra del PSOE

Açó és una continuitat del que ens espera, com ja vaig comentar el passat Juliol i en referència a la capacitat mental d'este element anomenat Vicent Costa, ex-alcalde del Poble. Pensant que tot havia quedat saldat amb l´aprovació d´un préstec a primers de legislatura, ara ens donem compte, que hi ha vàries coses més.

Repassar els camins amb pol, sols a uns dies de les eleccions, (propaganda electoral a costa dels Pedregueros) tenien destinats un presupost de 100.000 €uros; pot explicar Vicent Costa com autoritza a que s´hen gasten 250.000 €?

També val ara una resposta com "jo no ho sé"?. Vorem quin és el final d´esta història, i a vorer quines son les lleis que amparen al Poble, per evitar estes despeses, fora de tot plenari, consens ni partida, i al marge de tot criteri democràtic.

Vicent Costa va gastar més del que tenía l´Ajuntament destinat a l´empolat, fins un total en este cas de 150.000 €uros. Done per fet, que açò es delicte, i vaig a cercar el que li toca segons llei, o què es pensava? que ja s´havia acabat?. Responsabilitats ja !!!

Sr. Vicent, és açò correctament polític?

Per desgràcia, continuarà…

 S’han acabat les festes i s’ha acabat el temps on les persones ens havien concedit el dret de ser els amos i senyors del carrer i així poder passejar, seure, parlar amb altres veïns, sopar, … i els xiquets córrer i jugar, sense estar agafats de les mans dels majors i així gaudir d’una autonomia de moviments i d’accions difícilment realitzable en altra època de l’any.
S’han acabat les festes i els nostres cotxes s’han apropiat de nou dels carrers, de tots els carrers.
Hi hauria alguna possibilitat de que els cotxes en un acte de benevolència ens concediren algun carrer?
Reproduïm vinyeta de francesco tonucci

 Vicent Costa – Camió a la xatarra

Estos dies ens hem enterat d'una altra mariatxada del señor Vicent Costa. Segons pareix ser, va ordenar que retiraren un vehicle propietat privada d´un senyor, i va ordenar que el tiraren a la xatarra. Bé, ha vingut el senyor propietari a per ell, i s´ha enterat de la barbaritat. Denuncia a l'Ajuntament per haver-se botat tota Llei respecte a la retirada de vehicles al sol públic, i amb tota rao. Segons pareix ser el Ex-alcalde, diu que ell no sap res d´això, però a vorer qui s´ho creu. Sols comentar que si el Senyor ha fet una negligència botant-se tota llei, no te el perque l´Ajuntament, de pagar les despeses i costos de juis, i vull demanar que es presente "querella per malversació de la propietat privada" per part de l'Ajuntament i contra el senyor Vicent Costa. Un altre cas de faisisme " jo soc l´alcalde i faix lo que vull ". Mentirer,  prepotent i fals. 

Weller 

Açó ho considera vosté correctament politic? Jo no ho se? Es correcte o no? (En referència als seus escrits on diu lo que és o no correcte).

 Desfase pressupostari i contractació a dit

Aquestos díes, s´ha estat formant el nou Ajuntament, i ja sabeu des d'altres fonts el "desfase pressupostari", que s´han trobat, uns 113.000 €uros, que mal estará de que apareguen, però segur que la resposta es la de sempre " jo no ho se ".Tambe el escandol, de la contractacio d´una persona contractada a dit per el señor Vicent, esta siguent la tónica, sols uns díes abans de les eleccions i segons esta persona, li va prometre una plaça fixa si guanyava, situacio que no s´ha cumplit gracies als votans, a pesar de que esta persona, no te els estudis de Bachiller obligatoris per accedir a la plaça i que damunt s'ha de fer amb oferta pública com obliga la Llei i que este element, tant ha descuidat. Senyor Vicent Costa, açó es fasisme, contractacio a dit al 2007, no!

Sobre la passada legislatura

Quan a tots ens varen dir que el "monument al sequier" no ens havia de costar res, resulta que la veritat es molt diferent. Com tots sabeu Vicent Costa (Psoe), sempre ha dit que la Generalitat Valenciana, no  li donava ni un duro per la seva condició politica y despres alardejava d'haver aconseguit una subvenció per el "ditxos" monument, "mentirer".  La realitat es que este señor s´ha ensanyat amb uns pocs veins del nostre poble i anirá sense pietat a per tots els que puga, tal es aixi, que este día 11/07/2007 el Levante, publica la gana de tombar la placeta de bous del Cova, a pesar de que Éll, no va fer res per que no es dugueren a terme les obres quan era el seu moment. On estan els informes de La Tecnica que voste va possar a jornal per que informara de totes les obres que estaven duguentse a terme?. Per que no va fer res al respecte?. Qui es pensa que es este element, per ara anar a agobiar a l'Ajuntament que esta encara en rodament i esta pensant amb una solucio raonable, vista la situacio de desgracia organitzativa i caotica herencia de la seva pessima gestió. Vull a més condemnar l´assesinat de la palmera que estava a lloc que ocupa El Monument Del Sequier, deixada de la mà de Deu al poligono Les Galgues, Sector II. Ací adjunte unes panoramiques del cadaver, que va ser regat una volta, furtant l´aigua d´un vei amb contador. Responsabilitats politiques Señor Vicent, no cal destruir per fer, sino que hi ha que fer.

La trobareu a sota del títol del blog, al costat dels fòrums.

Hi anirem posant els enllaços als articles d'aquells que ens envieu alguna cosa i no voleu fer-ho directament al fòrum o a través dels comentaris.

Recordeu que també podeu fer-nos arribar suggeriments i col·laboracions mitjançant e-mail, amb les dades personals (que mai no seran publicades, si no voleu).

 Comencem amb un seguit de col·laboracions que han anat acumulant-se d'un lector habitual, que signa Weller. De tota manera, ja avisem que molts dels articles que envieu, quedarien millor al fòrum, però vosaltres mateixos.

Un equip sense dignitat

 Estimats Amics
 
Algú pot entendre què que ha portat a l'antic equip de govern de l´Ajuntament de Pedreguer a legalitzar un Poligon Industrial al terme municipal, situat dins les limitacions del Parc Natural Del Motgó?. Com és possible que quan la llei d´urbanisme és la més restictiva dins d´un Parc, ací es bota tot a la torera i la Generalitat ho aprova tot? clar que lo que porta el corresponent mandatari de l'Ilustre (Sr. Mallorc). La pregunta que tots ens hem de fer és: Què hi ha hagut més?. Ara, tenim dos opcions, exigir que es retire el corresponent permís d´obra, per part d´Ajuntament i es tornen els diners al dos gran propietaris, o bé, l'opció més fàcil, que passaria per descalificar el Porn i que pertot arreu s'acabe de construir. Pensem!  en esta obra, mes el futur desviament a Xabia, mes la circunvalació de Gata,  les rotondes de acces i la nova carretera en projecte A-7-Xabia, destrozant tota la Zona Rustica de Riu Raus de Jesus Pobre. Si no actuem, doneu  per fet que ho faran i no tardaran massa pues ja hi ha qui ha possat el putxero al foc.

[Nota:Jesus Pobre a conseguit conservar el Pinaret que tan volen, s´han unit i ho han conseguit.26 de juny]