1.Aprovació de l’acta anterior, 28 de juliol de 2011. S’aprova per unanimitat després d’esmenar una paraula a la pàgina 3.

2.Donar compte de les resolucions d’Alcaldia.

3.Modificació de crèdits 3/2011. Es tractava de destinar part del que estava previst per a sous d’alts càrrecs (Alcalde i regidors dedicats), 8.300 €, a indemnitzacions a grups polítics i assistències a membres de la corporació. Els raonaments es poden llegir al punt 5 de l’anterior plenari.

S’aprova amb els vots de l’equip de govern.

4.Sol·licitud prèstec a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). S’aprova amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció dels populars.

Aquesta línia de crèdit permet la cancel·lació de les obligacions pendents de pagament amb empreses i autònoms, derivades de l’adquisició de subministraments, realització d’obres i prestació de serveis, és a dir, per a pagar a proveïdors de l’Ajuntament.

Aquest préstec té unes limitacions, que farà que no puguem posar-nos al dia amb tots els pagaments que arrosseguem, ja que en entrar la nova corporació, es devia vora 1.500.000 €.

Aquestes limitacions són: no es pot demanar més del 25% de l’import anual de les entregues a compte de la participació de l’entitat local en tributs de l’estat (és a dir, el que l’estat ens ingressa anualment, que és 1.184.199,60 €), en tres anys i a un interès del 6,5%; només es poden pagar a autònoms i xicotetes i mitjanes empreses; i no podem endeutar-nos més del 75 % sobre els recursos corrents (i el PP ja ens ha portat al 71%): per tant, l’import del préstec serà de 260.523,91 €.

Altres conseqüències importans d’aquesta operació són que en el cas que en la liquidació del pressupost de l’any 2011 i següents s’obtinga romanent de tresoreria negatiu, comportarà la prohibició de realitzar inversions noves en l’exercici següent finançades amb endeutament… no podrem, doncs, demanar més préstecs; i d’altra banda comporta la necessitat d’aprovar un pla de sanejament a l’efecte de garantir el compliment dels compromisos de despeses en un futur.

5.Proposta de nomenament de representant de la Corporació al Consorci de residus Zona XV. S’aprova per unanimitat proposar al Regidor de Serveis Municipals, Josep Antoni Fornés i a Serafín Navarro Navarro com a suplent.

6.Proposta de l’Ajuntament de Pedreguer respecte al projecte de delimitació de l’àrea ded reserva de la connexió ferroviària de Gandia-Marina Alta. S’aprova per unanimitat. Podeu veure la proposta ací.

7.Moció de l’Alcaldia sobre corredor mediterrani. S’aprova per unanimitat. Aquesta moció i la del punt 8 les podeu trobar en aquest enllaç.

8.Moció del BLOC sobre el procés de reforma de la Constitució. S’aprova amb els vots a favor de PSPV, BLOC i AIXA i el vot en contra del PP.

9.Informes d’Alcaldia.

L’Alcalde informa sobre el fet que els plens a partir d’ara, com es podia comprovar eixe mateix dijous, seran gravats i es lliurarà una còpia a cada grup municipal i una per arxivar a l’Ajuntament. Informa, així mateix, que açò no comportarà una despesa extra perquè s’ha inclòs en una partida que s’ha pogut rebaixar.

Comenta també que a la setmana del 17 d’octubre es té intenció de fer una assemblea informativa per als ciutadans amb dos punts a tractar, la proposta de reserva de sòl per al tren i la situació de les arques municipals. Arran d’açò, dóna la paraula al regidor d’Hisenda, que fa quatre pinzellades sobre el tema.

Es fa una relació de les subvencions concedides des del darrer ple i que podeu trobar ací. Relacionat amb aquest tema, anuncia que es farà una reunió de la fundació de l’escoleta (“guarderia”), per tal com ha baixat la subvenció i haurà de plantejar-se la pujada de mensualitats.

S’informa que properament es passarà informe detallat de gestions sobre Pavelló cobert, residència-asil, centre de salut i Finca Campell.

10.Mocions, precs i preguntes. El portaveu popular prega a l’Alcalde que es dedique a gestionar en el tema del pavelló, perquè cridant per telèfon no s’aconsegueix el mateix que anant en persona als llocs.

L’Alcalde li contesta que no patisca, que ja s’han mantingut entrevistes amb la Conselleria d’Hisenda i amb la d’Urbanisme, acudint-hi tant el regidor d’Urbanisme com l’Alcalde; que l’anterior equip de govern es va encantar una miqueta, ja que demanà l’informe sobre el pla especial en abril d’aquest any i a més l’ha enviat amb alguns defectes que cal esmenar i que per part de conselleria tampoc s’han reunit les comissions que han de dictaminar sobre el pla de les parcel·les on va el pavelló; que per això en els informes d’Alcaldia ja havia dit que e passarà informe detallat de les gestions; que si prefereix esperar-se o vol que el regidor d’Urbanisme li facilite totes les gestions portades a terme.

El portaveu popular, donant-se compte de la “patinà”, diu que només volia saber si s’estaven fent les gestions adients i que de moment es donava per satisfet.

També pregunta el portaveu popular sobre l’ús dels fanals públics de cara a les properes eleccions. L’Alcalde diu que ja ha enviat a la Junta electoral l’edicte en què s’anuncia l’ús d’aquests espais públics i que en breu es farà una junta de portaveus per parlar de les normes d’ús.

I, no havent més assumptes a tractat, i no participant ninguna persona del públic assistent, es tanca la sessió a les 23,30 més o menys.

en aquest enllaç. I, com que per a la premsa “normal” som invisibles, també us deixem un vídeo:

Podeu llegir la crònica que fa el BLOC comarcal en la seua web. Una altra bona crònica sobre la hipocresia del PPSOE la podeu trobar ací: tan de bo, el senyor Peralta tinguera el mateix zel quan ens ataquen els radicals de dretes; no volem acabar sense recordar que van haver de ser els nostres col·lectius els primers en menejar-se a nivell municipal sobre aquest tema, a pesar de l’ús partidista que ha fet la senyora alcaldessa de Dénia, fotografiant-se totes les setmanes amb algun grup de gent.

1. Aprovació de l’acta anterior, 30 de juliol de 2009.

2. Donar compte de les resolucions d’alcaldia.
3. Proposta de modificació de l’ordenança reguladora de l’IBI. Es tracta de baixar el tipus de l’IBI del 0,775% al 0,710%, bonificant famílies nombroses i l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. El nostre portaveu va dir:

Atès que la proposta va en la línia que el nostre grup ja va proposar al plenari de l’octubre de l’any passat en què demanàvem que la taxa de l’IBI anara baixant tots els anys de manera progressiva fins arribar al 0,5% l’any 2017, per tal que el desmesurat valor cadastral que la ponència de valors va determinar es vera pal·liat almenys en la taxa anual de l’IBI. I atès que l’equip de govern també ha respectat la nostra petició d’incloure tots els anys en aquest plenari aquesta proposta de revisió de la taxa, així com la inclusió també de la nostra proposta de contemplar bonificacions per a les famílies nombroses i per l’aprofitament tèrmic i elèctric d’energia solar, el nostre grup votarà a favor d’aquest punt, esperant que l’any vinent tornem a incloure una nova rebaixa a la taxa de l’IBI.

S’aprova amb els vots favorables de tots els grups, excepte el socialista, que es va abstenir.
4. Proposta de modificació de l’ordenança reguladora de la taxa de recollida d’escombriaires. Al casc urbà es proposava una pujada de 60 a 68,72 euros; casetes, de 80 a 91,62. És a dir, una pujada del 14,53%, l’IPC de 2005 (última pujada) fins a enguany. Aquest punt ja ha estat rebutjat en ocasions anteriors. Així que la nostra postura ja és coneguda.

L’alcalde decideix traure el punt de l’ordre del dia, per tal de no perdre la votació.

Unes reflexions al respecte: al mateix plenari que esmentàvem abans, el 16 d’octubre de 2008, els populars ja portaven la intenció de pujar aquesta taxa: hem de dir, però, que alguna cosa hem avançat: en aquella ocasió la pujada era del 33%; ara proposen el 14,53%. Ens remetem a l’acta de l’esmentat ple per raonar la nostra opinió, però ja podem dir-vos que si l’any passat els ciutadans ja patien les conseqüències de la crisi econòmica, enguany eixa crisi encara és més forta i pensem que no és el moment adequat per a pujar taxes.

Tot i això, el nostre grup també considera que s’hauria d’estudiar la manera d’adequar aquest servei a la satisfacció dels ciutadans, copsar l’opinió de la ciutadania respecte a la relació qualitat/preu del servei i veure si és possible millorar el servei, sense rebutjar cap possibilitat, inclosa la municipalitat o comarcalització del servei o el pagament segons el fem generat.

A més a més, també proposaríem que l’Ajuntament, per comptes de voler pujar aquestes taxes, s’esforçara per aconseguir conscienciar al poble respecte a la generació de fem: hauríem de ser valents, i posar-nos com a meta la reducció a la meitat de fem orgànic, la qual cosa suposaria un estalvi de 130.000 euros. Com? Facilitant encara més la recollida selectiva, que és visiblement millorable, ja que per aquest concepte no es paga, pel conveni amb Ecoembes. Per cert, per què es paguen 3.324 euros pel servei de recollida de paper i cartró? No entra dins d’aquest conveni?
5. Proposta de modificació de l’ordenança reguladora de la taxa per la venda de publicacions municipals. Es tracta de posar el preu al llibre Pedreguer memòria d’un poble. Es proposen 20 euros preu de venda al públic i 15 preu de venda a llibreries.
S’aprova per unanimitat.
6. Proposta de creació de la taxa per expedició de documents administratius. Aquest punt també s’ha rebutjat en ocasions anteriors. Es proposa cobrar 60 euros per expedició de cèdules urbanístiques o informes urbanístics.
Es rebutja amb els vots en contra dels tres grups de l’oposició.
7. Proposta de sol·licitud i adjudicació de préstec. Quantia: 552.573,88 €. Previst al pressupost de 2009 al capítol d’inversions. Desglossat:

* Obres Modernització instal·lacions elèctriques: 51104,24 €
* Obres cementeri 1ª fase: 258145,24 €
* Obra Espai cultural 1ª fase: 216797,58 €
* Obres col·legis: 20000 €
* Adquisició utensilis, ferramentes, material Tècnic Vies Públiques: 6526,81 €

Es proposa sol·licitar 94000 € a la CAIXA DE CRÈDIT PROVINCIAL PER A COOPERACIÓ, amb un interès fix d’1,5. Es destinaria al cementeri. Aquest crèdit és especial, ja que aquesta caixa treballa especialment per als ajuntaments amb condicions prou benèvoles (hem de dir que el màxim que es pot concertar amb aquesta caixa són 200000, i ja estem fent servir un préstec amb la diferència entre els 94000 i els 200000).
241776,30 € es sol·licitarien a CAJA MADRID (millors condicions que les altres propostes): euribor + 1,48. Es destinaria a tota la resta, excepte Espai cultural.
216797,58 € també a CAJA MADRID: euribor + 1,48. Per a l’Espai Cultural. En aquest cas, s’ha de dir que es pretén amortitzar el préstec anticipadament, per tal com aquesta obra està subvencionada al 100%, però la recepció de la subvenció és per 2012.
Tots tres a 10 anys.
El nostre portaveu va dir:

El nostre grup comprova que, per primera vegada en nombroses ocasions, es porta a ple una proposta de sol·licitud de préstec per a cobrir despeses previstes en els pressupost, sense aprofitar l’ocasió per incloure modificacions no previstes o despeses poc explicades.

També considerem que hi ha alguns punts raonables en aquesta proposta, com són les beneficioses condicions del préstec de la CAIXA PROVINCIAL o el fet que els més de 200.000 euros per a l’Espai cultural puguen ser amortitzats al 2012 quan la Conselleria faça efectiva la subvenció.

Dit açò, ens preocupa, i volem fer un toc d’atenció, el nivell d’endeutament que està assolint l’Ajuntament: si el 29 de novembre de 2007, quan feien vostès les primeres modificacions de crèdit, era del 47,35%, ara mateix, amb aquesta operació, ens situarem en el 67,37%, sense comptar al suposat préstec per al Pavelló Cobert, que esperem aconseguir per altres mitjans, com subvencions.

Pensem, com hem reiterat en moltes ocasions, que Pedreguer, amb vostès, està hipotecant-se massa. A partir de l’any vinent, només per satisfer préstecs, gastarem 560.000 euros. Tot i això, i per les raons que dèiem al principi, el nostre grup recolzarà aquest punt.

[pel seu interès, us posem ací els préstecs a llarg termini concertats des de la legislatura del BLOC:

• Fins el 25/01/02 (BLOC): 799.214,18 €
• Entre el 27/10/03 i 16/02/07 (PSPV/AIXA): 1.927.040,96 € (a pesar dels nombrosos ingressos per obres)
• Des de 12/12/07 fins avui (PP), en menys de dos anys, i comptant l'actual operació: 2.170.970,72!]

El punt s’aprova amb els vots del PP, AIXA i BLOC.

8. Sol·licitud d’inclusió en el Pla Provincial de Cooperació de 2010. Es tracta de que el ple es comprometa a un ingrés d’obra per 90000 euros i un compromís per excés d’obra del 20%, per tal que la diputació ens concedisca 450000 euros per l’obra ASFALTAT CARRERS URBANITZACIONS per la Solana I i Monte Pedreguer.
S’aprova per unanimitat. Esperem que no passe com amb els contenidors soterrats: després de comprometre’s l’Ajuntament de la mateixa manera que ara, finalment se’ns va denegar la subvenció.

9. Informes d’Alcaldia.
10. Mocions, precs i preguntes.

El nostre grup presenta per urgència una moció per tal que es derogue una llei del 7 de setembre que decideix disminuir la subvenció per als xiquets de les escoletes municipals. S’aprova amb els vots dels tres grups de l’oposició i l’abstenció del PP.

El nostre grup va fer les següents preguntes:

• Llums públiques: ja van vàries ocasions en què les llums dels carrers apareixen enceses durant el dia. No sabem exactament si açò és normal i quant diners pot costar aquest fet. El que ens crida l’atenció és que el mateix carrer on durant el dia eixes llums han estat enceses, en fer-se de nit resulta que estan apagades durant més d’un dia (Carrer del Passatge). Quina explicació té? A açò últim, el regidor de serveis municipals diu que no tenia constància i que farà les gestions necessàries per esbrinar la qüestió. Respecte a les llums enceses pel matí, diu que és per comprovar avaries i coses així.
• Logotips: amb la situació econòmica que travessem i dins de la seua política de despeses d’imatge i propaganda (que el nostre grup no comparteix), per què s’encarrega un logotip per a l’Espai cultural, quan ja durant la legislatura del BLOC es va convocar un concurs públic per aquest assumpte i crec recordar que es va aprovar i tot? La regidora de cultura diu que no tenia constància d’aquest fet, però que es pot parlar per veure si es pot aprofitar o preferim l’antic. El nostre portaveu diu que no era eixa la qüestió, sinó el fet de fer una despesa totalment innecessària.
• Tren i estació intermodal: a la comissió del dijous passat ens va anunciar que el dilluns passat tenia previst reunir-se amb Vicent Dòmine sobre l’estació intermodal del tren. Ens va sorprendre, per tal com el dimecres passat sembla que aquest home ja s’havia reunit amb les representants municipals de Dénia i havien decidir, segons la premsa, la ubicació de l’estació. Finalment es va fer la reunió anunciada? Què es va decidir? Considera important per al nostre poble que l’estació estiga al nostre terme? Se’ns aclareix que la reunió era per al dia 1 d’octubre i que troben que uns metres més o menys, a efectes pràctics, no importa massa. El nostre portaveu diu que no costa res comprovar les diferents alternatives que manejava la Conselleria i intentar esbrinar per què es deixen de banda unes (al terme de Pedreguer) i es decanten per altres. Afegeix que no sols pensava en beneficis pràctics (de desplaçament) sinó també d’imatge i/o gestió per al nostre poble (ja que sembla una qüestió que preocupa a l’equip de govern: no debades ha declarat en premsa el senyor alcalde que tota eixa il·luminació que ha posat a les rodones de les Ventes és per tal que la gent veja que “Pedreguer també existeix”). Es diu que a la reunió de l’1 d’octubre es veuran totes aquestes qüestions.
• Aquest agost es va anunciar per premsa (només a un mitjà de tirada quinzenal) que s’havia convocat un concurs per pintar un grafiti a l’Espai Jove. Com ha quedat aquest assumpte? Es va presentar algú? Tenia bases aquest concurs? La regidora de joventut diu que s’ha presentat una persona i que no hi havia bases. També diu que està obert el concurs.
• Amb la remodelació de l’Ajuntament, un usuari de cadira de rodes o una mare o un pare amb el carro del bebé, podran accedir a l’Ajuntament? Se’ns diu que no cal preocupar-nos perquè sempre hi haurà algú que ajude al ciutadà a pujar (?¿)

I, sense més assumptes a tractar, s’alça la sessió uns 15 minuts abans de les 22,00.

Finalment, fora, havia deixat de ploure.

Pensem que el nostre ajuntament hauria de pronunciar-se en l’assumpte d’una infraestructura intercomarcal que ens afecta directament, pensant que seria més lògic l’emplaçament d’eixa estació al nostre terme, com preveu el projecte de la Generalitat.

És per això que vam decidir posar-nos en contacte amb els grups PSPV i AIXA de Pedreguer, per tal de demanar a l’equip de govern que prenga les mesures escaients per tal d’aconseguir que l’estació intermodal s’ubique al lloc que més interesse a tota la comarca. Amb eixe motiu, presentarem a l’ajuntament de Pedreguer la sol·licitud que us adjunte;avui ha eixit la notícia a Las Provincias i al CANFALI.

Corredor Mediterrani?

Per increïble que puga semblar, més enllà de les recepcions oficials, els sopars de gala i el glamour, la cimera francoespanyola de la setmana passada també serví per anunciar alguns acords a què havien arribat els governs francès i espanyol. Un d’aquests compromisos fou el d’«accelerar» el desenvolupament del Corredor Mediterrani per tal que el 2012 puguem anar de Barcelona a Lió en tren. Aquest projecte crearà un eix de comunicacions ferroviàries des d’Andalusia a França, però no per la costa mediterrània, sinó per l’interior de la península, és a dir, per l’eix Sevilla-Madrid-Saragossa-Barcelona-Lió. Si analitzem el traçat podem fer-nos la següent pregunta: on queda aleshores allò de «Corredor Mediterrani»?

El problema és el de sempre: La voluntat de Madrid d’erigir-se en nucli central i vertebrador (?) de les comunicacions ferroviàries espanyoles fa que el disseny d’aquestes no puga ser més que radial, és a dir, des del centre i per al centre. Així doncs, el fet que totes les línies d’alta velocitat hagen de passar per la Puerta del Sol ens deixa als de la «perifèria» amb una mà al davant i l’altra al darrere. Aquesta voluntat de centralització l’únic que aconsegueix és posar traves al desenvolupament econòmic del País Valencià i, per tant, negar el propòsit fonamental del Corredor Mediterrani: vertebrar els territoris de la conca mediterrània i connectar-los de manera econòmicament eficaç amb la resta d’Europa.

El port de València, el primer port de l’Estat espanyol i del Mediterrani occidental i un dels 10 primers ports europeus, queda parcialment aïllat de bona part de la seua àrea d’influència potencial per culpa d’aquesta voluntat centralitzadora. Els contenidors que arriben diàriament al port de València (i a la resta de ports valencians) han de passar necessàriament per les nostres carreteres, encarint-ne i dificultant-ne el transport (o dit d’altra manera, espantant la inversió), i col·lapsant les nostres comunicacions.

Perquè la negació per part dels successius governs centrals i de la Generalitat (d’un i altre color, és clar!) d’un dels eixos tradicionals de comunicació de la península Ibèrica (o no ha estat sempre fluid l’intercanvi nord-sud i viceversa en les nostres terres? Què li ho diguen a Jaume I, per exemple!) no només malmet la nostra economia, sinó que també afecta negativament la nostra vida quotidiana. Degut a la inacció d’uns i altres, els valencians i les valencianes hem de veure com la xicoteta franja que separa les muntanyes de l’interior del país i la costa s’omple sense sentit de carreteres i més carreteres, d’asfalt i més asfalt (això a la nostra comarca és més que evident). La falta de voluntat política dels governs central i autonòmic per culminar la vertebració ferroviària del País Valencià ens impedeix anar en tren de Dénia a València i ens força a emprar i pagar l’AP-7 i tot un rosari de calçades secundàries . Tot açò malmet de manera evident la nostra qualitat de vida, i encara més en un moment de crisi econòmica i ambiental, quan la inversió estatal i autonòmica hauria de dirigir-se a mitjans de transport econòmics (i, per tant, públics) i sostenibles, com el ferrocarril.

Per tot això, des del BLOC JOVE DE LA MARINA ALTA pensem que el projecte de Corredor Mediterrani anunciat pel govern central no respon a les necessitats dels valencians i les valencianes d’un nexe ferroviari d’unió amb la resta del continent europeu i d’un sistema de transport públic, de qualitat i ecològic, que vertebre el País Valencià en la seua totalitat. No ens mereixem menys.

• pavimentat i adequació de la plaça Carles d’Àustria
• adequació de la parcel·la municipal al costa de l’Anem Allà, amb instal·lació de WC
• adequació del Patronat i possible tancament per la nit
• adequació de la Glorieta
• ecoparc (aquesta seria de les poques que superarien els 200.000 €)
• il·luminar les “rotondes” d’accès al poble (Ventes)
• adequació planta baixa de l’Espai Jove (Maria López) i la parcel·la del darrere
• arreglar màrgens i lateral de Maria López-Dipòsit-Calvari
• adequació de la parcel·la verda al costat de l’Institut
• adequació d’una parcel·la per a vehicles abandonats
• pistes esportives (tenis?) al costat de la piscina
• peatonalitzar ccarrers al casc antic
• rehabilitar castell Ocaive
• il·luminació Solana
• nau municipal a les Galgues per a material municipal
• lluir paret exterior Trinquet
• bombes remuntadores d’aigua la dipòsit Maria Lòpez…

Es calcula al voltant de 1.185.000 € per a tot això (recordem que el límit és 1.256.086)

Esperem les vostres opinions i que, si encara no ho heu fet, ens feu arribar altres idees a l’enquesta.

[D'altra banda, pensem que aquesta seria una ocasió estupenda per demostrar el vertader interès de cadascú dels partits comarcals per l'arribada del tren a la Marina; la llàstima és que els terminis són molt curts i les competències no sabem si les tenim: no seria fantàstic (i una manera ideal de fer comarca) veure si eixos 33 milions que corresponen a la Marina Alta es podrien invertir en l'arribada i construcció de les infraestructures del tren Gandia-Dénia? I deixar de dependre de la voluntat de Govern i Generalitat d'acabar amb l'aïllament a què estem sotmesos?]

Això era una entrevista a l’arquitecte Oriol Bohigas, acabat d’elegir per segona vegada, als vuitanta anys gloriosos de vida, president de l’Ateneu Barcelonés. [...] El cas és que el periodista pregunta a l’arquitecte: “Barcelona es pot permetre més retards en l’arribada del TGV?”. I l’arquitecte, amb una mostra de seny que, per desgràcia, no han fet visible els polítics, li respon: “Home, molta urgència perquè el TGV arribi a Barcelona no la tenim. Per què? Per anar a Madrid? Si fos per anar a París… Jo no tinc gaire necessitat d’anar a Madrid. Al revés, com menys anem a Madrid més tranquils estarem a Catalunya. En canvi, el traçat del TGV més important i que no fan és el que ha d’anar a València. Ja m’agradaria que el de Madrid no s’inaugurés mai a canvi que ens fessin el Barcelona-València. Per nosaltres és molt més important, és la línia de l’arc mediterrani, i té transcendència a tot Europa. El de Madrid no serveix per a res. Només per anar a gestionar la manca d’inversions”. A mi em sembla una resposta contundent, digna d’un gran home com Bohigas, [...] poc sospitós de “nacionalisme” radical [...] I l’entrevistador, lògicament, pregunta: “Quina responsabilitat tenen els polítics catalans en tot plegat i també en la manca de pressió per fer un TGV entre Barcelona i València”. “És una manca de visió dels nostres polítics [...] i una visió política de Madrid perquè l’eix Barcelona-València no funcioni i, en canvi, que funcioni el Madrid-València i el Madrid-Barcelona. És una acció contra Catalunya claríssima”. L’acció, en efecte, és claríssima: a Madrid, saben perfectament què volen en matèria de trens i en altres matèries equivalents, a València sembla que volen allò que vol Madrid, i a Barcelona, ara per ara, sembla que no saben res. I l’arquitecte ho diu, sabent que serà inútil.

Sobre ser interessant tot l’article, em quede amb a València sembla que volen allò que vol Madrid: efectivament, és evident, i mostres en tenim pràcticament tots els dies, que tant socialistes com peperos estan més atents al que els ordenen des de Ferraz i des de Génova que a allò que realment necessitem els valencians (només dos mostres: la febra banderil i patrotiera que els ha entrat als del PP -amb mocions sobre banderes a Xàbia, amb decisions de govern de Pedreguer d’airejar les banderetes tots els dies o l’autoritària i dubtosament democràtica decisió dels d’Ondara de treure el penó del balcó- i la patètica reacció dels socialistes davant la votació del seu grup municipal de Pedreguer a la moció dels 300 anys d’ocupació).

En fi, tot i això, sembla que la gent del nostre país prefereix seguir confiant en representants que no sols representen els nostres interessos com a poble abans que optar per forces realment representatives de les nostres reivindicacions.